El martiri de la indiferència

El passat dijous sant dia 2 d'abril es va produir un brutal atac terrorista per part de fonamentalistes islàmics a Kenya que es va emportar la vida de 147 estudiants.  La repercussió d'un atemptat terrorista a occident o a altres països és molt diferent. Només cal comparar la mobilització dels líders mundials i la societat en els atemptats al setmanari satíric Charlie Hebdo a França que es va saldar amb 12 morts i la mobilització després de la matança de 147 morts a Kenya. 

Efectivament l'atac terrorista islamista a Kenya es va emportar la vida de 147 estudiants, però van matar tots els estudiants que hi havia? Doncs precisament els estudiants que van matar va ser per professar una religió. Si, la religió cristiana. Així ho relataven al diari la Vanguardia mitjançant el seu corresponsal Xavier Aldecoa:

 "Según un alumno, los milicianos del grupo radical somalí separaron a las víctimas según su religión.“Si eras cristiano, te disparaban allí mismo. Con cada detonación de arma de fuego pensaba que iba amorir”, relató. El jefe de policía keniano, Joseph Boinet,negó ese extremo y aseguró que los islamistas “dispararon indiscriminadamente”en cuanto entraron al campus.Uno de los portavoces de Al Shabab, Sheij Abdiasis Abu Musab, insistió en que todos los estudiantes retenidos dentro del edificio eran cristianos. “Hemos dejado ir a los alumnos musulmanes”, aseguró. La radio oficial de Al Shabab, Al Andalus, también apuntó que “una vez separados los musulmanes, empezó la cruzada”. Se trata de una táctica que la milicia somalí ha repetido en sus ataques de los últimos meses en Kenia. En diciembre del añopasado, asesinaron a los obreros de una cantera que no fueron capaces de rezar versículos del Corán y un mes antes hicieron lo propio con los pasajeros de un autobús en el nordeste del país."

La Vanguardia  4 d'abril del 2015

Per tant, es confirmava un altre atac contra cristians pel simple fet de professar la seva fe.

De seguida la xarxa es va mobilitzar per condemnar l'atemptat, i van aparèixer en escena diferents personalitats del món de la política a través de piulades al twitter, aquí en mostrem algunes:

En moltes de les piulades no es feia ni referència a que els estudiants morts van ser-ho per ser cristians, no per ser estudiants, però l'interessant era veure els que feien referència a la religió. Hem agafat alguns dels molts exemples com el d'Eduardo Madina o Diego López Garrido coneguts socialistes. Com podem observar, l'atac és culpa del "Fanatismo Religioso" o "Guerra de Religiones". És a dir, que la culpa no és del "fanatismo religioso jihaidista islamico", sinó en general de la religió en el seu conjunt. En el cas de Diego Lopez Garrido "aunque solo hayan matado a cristianos, no es un crimen contra los cristianos la guerra es contra la humanidad y es una guerra de religiones". 

Podeu observar doncs que el fet que siguin cristians no té cap importància. D'aquests comentaris es pot deduir que els cristians com que també professen una religió poden ser fonamentalistes i poden atemptar, així com els budistes, hinduistes etc.  Alguns d'aquests personatges haurien de reflexionar i preguntar actualment quin atac terrorista ha comès algun cristià en nom de la seva religió o algun budista per exemple.

Per desgràcia aquest atac a Kenya és un dels molts atacs que reben els cristians a dia d'avui, no és d'estranyar ja que la religió cristiana a dia d'avui és la Religió més perseguida al món. Existeixen molts documents que així ho certifiquem com l'informe de Civitas: Institute for the Study of Civil Society London "Christianophobia"

Sorprèn la indiferència i la reacció d'occident cap a la persecució als cristians on en molts països d'orient són minoria. Aquest fet ja el va denunciar recentment el Papa Francesc. 

I la pregunta pertinent seria : Per què aquesta indiferència davant aquests fets? Com és que no s'accepta i es denuncia i s'actua contra la evidència de la persecució dels cristians?

Des del nostre punt de vista, creiem que Occident i més concretament Europa ha desistit de defensar i reconèixer les seves arrels cristianes. El procés de secularització sobretot a Europa s'ha accelerat d'una manera mai abans vista, i la tendència general és en dividir la societat en creients en una religió i els ateus. En aquest escenari, considerant les persones religioses com a més "antigues" "supersticioses", "incultes" i posant totes les religions al mateix sac, i per tant totes potencialment amb risc de ser fonamentalistes. És en aquest escenari on veiem que hi ha persones que veuen igualment de perillós a Rouco Varela (ex arquebisbe de Madrid) que a un imam capaç d'immolar-se al centre de la ciutat.   
Com a exemple de l'imaginari col.lectiu sobre la religió (sobretot la cristiana) que s'està intentant imposar des de varies organitzacions, podem agafar un twit recent d'una organització de drets humans:

Podem observar doncs que des d'instàncies internacionals ens han de dictar com hem d'educar als nostres fills, i sobretot no inculcar "dogmas religosos". Es veu que només es poden inculcar ideologies i dogmes polítics, però religiosos no.  En aquest fet podem observar la consideració de la religió (totes les religions) com un fet potencialment nociu i que atempta contra els "drets dels nens". 

 Un altre dels aspectes de la indiferència davant els atacs a la població cristiana és el que es pot anomenar "abans ells també mataven". Com a mostra d'això només calia fer una cerca ràpida a la xarxa amb les paraules "cristianos" y "inquisición". Aquí us mostrem alguns exemples:

És a dir, com que fa 4 segles hi havia la inquisició , ara que es fotin els cristians assassinats en ple S.XXI.  O com que part de l'Església va recolzar fa més de 40 anys la dictadura Franquista a Espanya, doncs ara si són una mica perseguits tampoc els hi passarà res. 

Aquest fet és brutalment injust i només passa amb el què fa referència a l'Església Catòlica . Us imagineu que en l'imaginari col.lectiu es pensés que no passa res si persegueixen als alemanys pel què van fer durant la segona guerra mundial?
És del tot irracional i absurd, i en molts casos només s'explica per la cristianofobia del tot irracional que tenen alguns molt arrelada. 


La indiferència és un fet i un acte terrible, perquè el què denota és l'acceptació de que l'altre no existeix, que no representa absolutament res. I el silenci dia a dia als mitjans de comunicació i la passivitat i indiferència dels principals governs i organitzacions mundials cap a la persecució de cristians al món és totalment intolerable i injusta.