Darrerament hem tingut una sobredosis d'enaltiment del col.lectiu LGTBI a partir de l'aprovació per 1 vot en el Tribunal Suprem dels Estats Units a favor de legalitzar el "matrimoni" homosexual a tot el país , i de les rues de l'anomenat orgull gai el 28 de juny.
De seguida el totpoderós Barack Obama ja va sortir fent bandera i apropiant-se d'aquest triomf, així com Hillary Clinton amb 19 piulades a twitter. Obama en va fer 17 piulades en referència aquest col.lectiu, un fet inèdit si ho comparem amb l'atenció a altres temes.
De fet és sorprenen veure el president dels EEUU congratulant-se i fent apologia de la llibertat i igualtat als Estats Units. Aquell país on a dia d'avui hi ha estats on s'executa la pena de mort, o on el negoci d'armes produeix tragèdies dia si dia també, o en aquell país on la immigració es tractada casi com la pesta.
Potser el Tribunal Suprem d'aquest país no troba tan prioritàries aquestes qüestions per certificar la igualtat i llibertat dels ciutadans.
"Drets Civils" o desigualtat real?
Una de les característiques del nou progressisme i nou socialisme del segle XXI, es basa en liderar aquest tipus d' iniciatives del que anomenen drets civils, i deixant de banda altres temes clàssics del socialisme com era la lluita de classes, contra la desigualtat, contra la pobresa etc. De fet quan parlem de drets civils bàsicament ens referim en redefinir el què és el matrimoni i en liberalitzar com un acte de llibertat i de dret l'avortament.
En aquest aspecte Espanya és un exemple, ara farà 10 anys de l'aprovació del "matrimoni" homosexual en la època del socialista Zapatero. No és casualitat que quan es fa balanç de la seva època de govern se li tiri en cara que no va fer prou per reduir les desigualtats i que va fer polítiques econòmiques dictades des dels poders econòmics, que no va fer res per aturar la crisis, això si, se li disculpa perquè va avançar en "drets civils".
De fet Espanya en el període del 2007 al 2011 va ser el pais on van créixer més la desigualtat entre rics i pobres de tots els països de la OCDE.
Trobem el mateix cas també a França, on el govern de Hollande ha fet polítiques molt semblants a les de Zapatero i on també observem que en el seu pais estan incrementant les desigualtats entre pobres i rics segons un estudi de l'Institut Nacional d'estadística i d'estudis econòmics de França.
Per tant doncs, estem en un període en que el socialisme i el progressisme han passat de prioritzar la lluita de classes, la lluita contra les desigualtats a proposar i aprovar lleis que suposen el que ells anomenen "drets civils".
La bandera d'aquests nous drets no és un tema exclusiu de les forces i ideologies progressistes també de la dreta lliberal, trobem els casos del PP a Espanya o Cameron a Gran Bretanya.
És curiós observar com aquests grups lluiten tant per tenir el dret a ser considerats com un matrimoni quan les parelles heterosexuals cada cop es casen menys i observar com les parelles homosexuals un cop reconegut el dret a casar-se siguin els que menys es casin. Ho podeu comprovar amb les dades dels 10 anys des de l'aprovació a Espanya: Diez años de ‘matrimonio’ homosexual en España: cada vez haymenos y 1 de cada cinco ya se han divorciado
Homosexualisme i no homosexualitat
En el cas d'Espanya tenim ja una dècada d'experiència des de l'aprovació de l'anomenat "matrimoni homosexual" i l'estructura i la evolució és la següent:
Primera fase: Modificació del codi civil per donar lloc a les parelles de fet, sobretot fet a mida per les parelles homosexuals.
Segona fase : Aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. En la majoria de casos associat directament amb la possibilitat d'adopció de fills.
Tercera Fase: Lleis fetes a mida pels col.lectius LGTBI , com la aprovada al Parlament de Catalunya de la qual vem dedicar una entrada al Blog: Lobby Homosexual 1 - Ciutadania 0
En aquesta fase aquestes lleis van sobretot dedicades a l'educació i a penalitzar amb multes tot aquell que sigui considerat com a "homòfob". De fet en la llei aprovada el Parlament de Catalunya, és la única Llei on no s'aplica el precepte constitucional de presumpció d'innocència. Si t'acusen d'homòfob, has de demostrar tu que no ho ets.
En el terreny de l'educació s'inclouen en el plans d'estudi i en les entitats educatives els preceptes de la ideologia de gènere, de la qual la homosexualitat és una condició totalment necessària.
La ideologia de gènere pretén eliminar la distinció biològica natural i el binomi home/dona per uns rols que anomenen de gènere els quals serien intercanviables independentment del sexe biològic de les persones. O sigui una desconstrucció de la constitució biològica de l'ésser humà. Per aquest motiu és tan necessari desconstruir la parella heterosexual i el vincle que hi ha entre ella, en aquest cas el matrimoni.
A l'introduir noves formes de relació considerades i equiparades al matrimoni el que s'aconsegueix és una devaluació d'aquesta institució, ja que si en el matrimoni no té importància el sexe de les persones vol dir que pots modificar el concepte de matrimoni fins a l'infinit, qualsevol relació amorosa es pot justificar com a matrimoni.
I és greu també excloure com a segon pla el fet de la descendència.
Una parella homosexual és estèril per la naturalesa d'aquest vincle, fet que fa que s'hagi de modificar la legislació perquè puguin adoptar fills. En breu arribarà la legislació dels anomenats ventres de lloguer, temps al temps.
Per aquest motiu més enllà de tractar-se d'un tema d'ampliar drets a persones es tracta d'expandir una ideologia, aquesta ideologia l'anomenem homosexualisme que s'engloba dins de la ideologia de gènere.
Aquest fet el podem observar en la pancarta que lluïa la flamant alcaldessa de Barcelona Ada Colau en la última marxa de l'Orgull Gai a Barcelona. La pancarta deia: "El meu cos un camp de Batalla"
Creieu que aquesta pancarta demana algun dret? Actualment la legislació cobreix totes les garanties i inclús privilegis pels col.lectius LGTBI.
Simplement la manifestació és per expressar una ideologia, aquella en que demonitza la relació heterosexual per considerar-la desigual de l'home cap a la dona. Si eliminem el binomi home/dona amb el matrimoni homosexual s'acaba la desigualtat.
D'aquí tant atac al que ells anomenen "sistema heteropatriarcal". Seria com un sistema Marxista aplicat a les relacions afectives i sexuals de parella.
Actualment a Catalunya ens trobem en la tercera fase abans esmentada, tots els drets reconeguts i ara anem cap a la cerca de "l' homòfob".
Per aquest motiu ens podrem trobar situacions en el futur d'autèntica censura i manca de llibertat d'expressió juntament amb atacs a la llibertat religiosa i de pensament.
Es considera homofòbia les persones que pensem que el més òptim en la educació i desenvolupament dels fills és tenir pare i mare?
Es considera homofòbia pensar que el matrimoni consisteix en la unió entre un home i una dona?
Es considera homofobia prohibir les zones de cruising perquè no hi hagi trobades sexuals en llocs públics?
És homofòbia publicar un estudi on es mostri que l'increment de malalties de transmissió sexual proporcionalment és molt més elevada entre els homosexuals que els heterosexuals?
És homofòbia considerar que una relació sexual homosexual no és igual que una relació sexual heterosexual?
I així fins a qualsevol tema que no combregui amb el pensament únic homosexualista.
Ens agradi o no ens agradi la evolució antropològica de l'home s'ha fonamentat amb el vincle i la relació entre l'home i la dona, fets per naturalesa complementaris i únics capaços d'engendrar descendència i amb més capacitat educadora com més fort i durador sigui el vincle entre ells i això històricament s'ha vehiculat a través de la institució del matrimoni.
La resta és simplement forçar la naturalesa mitjançant la tecnologia o les lleis per adoptar o engendrar fills i establir unes relacions de simulació e intentar desenvolupar els papers de pare i mare en una relació homosexual.
En la època que vivim dels hastags, dels 140 caràcters dels eslògans, cap anàlisi profund té lloc, tot es basa en "si s'estimen quin problema hi ha?" , "igualtat per a tothom", "tothom ha de ser igual". Tots els polítics, presentadors de televisió , economistes, periodistes... etc a posar la bandereta de l'arc de san martí en els seus perfils a les xarxes socials. Tot molt semblant al pensament únic, i realment darrera de la bandera de l'arc de san martí en canvi de significar la igualtat i la llibertat , el que cada vegada més significa és el totalitarisme i el pensament únic.
Per finalitzar, creiem que sincerament totes aquestes manifestacions en els dies de l'orgull Gai, no fan cap favor a la imatge que es vulgui transmetre de les persones homosexuals. No creiem que per demostrar i estar orgullós de l'orientació homosexual d'una persona s'hagi d'anar amb tanga pel carrer, simular orgies en grup o inclús amb animals a jutjar per algunes imatges:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada