A la tertúlia hi participaven en Salvador Cardús professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , Miren Etxezarreta ,catedràtica emèrita en economia aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Puig i Joan Subirats, catedràtic en ciència política per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La tertúlia es va desenvolupar en els paràmetres "normals" del discurs de sempre sobre la violència de gènere fins que va intervenir Salvador Cardús. Què és el què va passar? Doncs que el Salvador Cardús va fer un anàlisi estrictament de les dades i de la realitat d'aquest fenomen en funció d'una de les majors i més rigoroses enquestes a nivell de la Unió Europea sobre violència de gènere que s'han fet (recomanem que consulteu les dades interactivament de l'enquesta aquí o tot el document de l'estudi aquí ).
Què diuen aquestes dades? Doncs paradoxalment, tot i que hi hagi una gran sensació de que hi ha molta violència de gènere , Espanya és un dels països en els quals hi ha menys violència de gènere en relació amb els altres països de la Unió Europea.
A tall d'exemple podem observar dades sobre violència psíquica o sexual vers les dones per part de la parella o no parella a partir dels 15 anys a Europa
Arran de l'exposició d'aquestes dades i la possible explicació del per què era així, es va desenvolupar la polèmica.
Quin va ser doncs el pecat del Salvador Cardús? Doncs trencar amb el pensament políticament correcte i intentar interpretar la realitat des d'un altre punt de vista i anàlisi de la realitat de les dades.
Quan s'analitza el fenomen de la violència de gènere, tot i que els experts diuen que no segueix un patró establert per status social o de formació, el guió i l'estructura de l'anàlisi és sempre el mateix:
La violència de gènere és un fenomen estructural que es produeix per la desigualtat que hi ha entre l'home i la dona fruit d'una societat patriarcal. Aquesta desigualtat es desenvolupa dins d'uns patrons familiars els quals corresponen a la família tradicional, on l'home és el membre de la parella que té els recursos econòmics i té sotmesa a la dona (amb poca formació) a casa cuidant els fills. De manera que l'home té el poder sobre la dona i es produeix una relació de desigualtat que pot arribar a desenvolupar amb la mort de la dona si ella intenta sortir d'aquesta situació.
Llavors la medicina amb aquest anàlisi es redueix a 2 conceptes:
- Donar accés a la formació a les dones, que siguin econòmicament més independents, lluitar per la igualtat en tots els àmbits.
- Legislar i aprovar lleis com la llei integral per a la violència de gènere i fomentar les denúncies.
Amb aquestes dues mesures quins resultats han tingut en relació amb les morts per violència de gènere? La veritat és que el nombre de dones mortes al llarg de 14 anys, per exemple del 1999-2013, no ha variat substancialment, l'any amb menys morts va ser el 2001 amb 50 dones mortes i l'any amb més mortes el 2008 amb 76 tal i com es pot veure en el següent gràfic:
Font: Ine
És evident que només que hi hagi una dona morta a l'any per aquest motiu ja són moltes, però si fem un anàlisi des del punt de vista sociològic observem que és un fenomen que es manté força constant al llarg del temps i no observem una correlació amb els períodes de bonança econòmica o crisis econòmica i també observem que són números inferiors a la mitjana europea.
Per tant doncs, des d'un punt de vista macrosociològic observem que es produeix la paradoxa la qual ens indica que en els països on hi ha una igualtat més real entre home i dona, en accés al mercat laboral i en tots els àmbits, com podrien ser els països del nord (Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Holanda i també França), és on hi ha les taxes de violència vers les dones més elevades. En contraposició països com Polònia, Espanya, Irlanda o Itàlia, són els països amb menors taxes de violència de gènere vers les dones.
Una altra dada paradoxal també és observar en quins grups d'edat es produeixen més víctimes mortals per violència de gènere. Segons el guió i l'anàlisi que es fa, les persones joves que han estat educades més en la igualtat home dona , són les que haurien de presentar taxes de violència de gènere menys elevades, per el contrari, les educades en famílies més "tradicionals" en la que es produeix més desigualtat home dona, haurien de presentar taxes més elevades.
Doncs casualment les dades no donen gaire la raó a l'anàlisi que es fa. Si agafem per exemple dades de l'any 2013 de la Delegació del Govern contra la violència de gènere, observem que els grups d'edat menors de 40 anys són els que presenten un percentatge major en morts per violència de gènere, casi un 60%.
Si en canvi d'agafar la mort de dones per violència de gènere, que serien el cas extrem de violència, agafem les denúncies per violència de gènere mitjançant l'informe de l'INE sobre violència de gènere del 2014, observem que els percentatges més elevats de persones denunciades són homes d'edats més joves de 18 a 19 anys i de 20 a 24 anys:
Amb aquestes dades no s'està dient que no s'ha d'educar en la
igualtat real entre homes i dones, o que no s'ha de deixar de denunciar en els casos que hi hagi violència de l'home vers la dona, ni molt menys, tot el contrari, el que es vol dir és que per a l'anàlisi d'aquest fenomen, no ens podem quedar només en estereotips que dia si i dia també les dades desmunten. També hem d'admetre que hi ha alguna cosa que estem fent malament amb l'educació de les generacions més joves.
En Salvador Cardús en la seva intervenció a la tertúlia va fer l' observació en la qual afirmava que els països que presentaven taxes menys elevades de violència de gènere vers les dones, eren països de tradició catòlica i amb més percentatge de població catòlica, com podrien ser sobretot Polònia, Irlanda, Espanya o Itàlia. Les dades no fan més que donar-li la raó.
Quina va ser la reacció de tothom al fer aquesta afirmació? Doncs escandalitzar-se, com pot ser que països catòlics hi hagi menys violència vers les dones! De seguida van donar l'explicació "científica" que clar, que les dones catòliques al estar més sotmeses als seus marits no es queixen, no tenen tant la percepció de violència i es van quedar tan amples.
Evidentment doncs, podem establir una hipòtesis en el sentit que precisament els països amb tradició catòlica, la qual ha defensat un model de família "tradicional", les dones troben en la institució del matrimoni (més el religiós que no pas el civil), una protecció superior que altres tipus de vincle. Aquest fet va ser estudiat per l'Institut de Capital Social de la Universitat Abat Oliba amb l'estudi "Jovenes, mujeres, mayores, el maltrato en la familia"
Ens volem fixar en dos aspectes els quals mai s'analitzen quan es parla d'aquest tema: el tipus de vincle en les parelles i l'anàlisi de la ruptura de les parelles.
Per exemple, podem observar en l'estudi la incidència de feminicidis en funció del vincle de la parella. Observem que la prevalença de feminicidis en les parelles de fet és superior a la dels matrimonis. El feminicidi en les parelles de fet és de nou vegades superior a la que es produeixen dins del matrimoni:
Per tant, podríem establir la relació com més fort sigui el vincle de compromís amb la parella, menys probabilitat de patir violència de gènere per part de la dona. És una pena no tenir les dades per diferenciar matrimonis religiosos i civils i poder comparar.
En el cas de l'anàlisi de la ruptura de parelles, moltes de les situacions de violència es produeixen en aquesta fase, com podem observar en aquest gràfic del mateix estudi:
En relació amb aquests dos aspectes el tipus de vincle, entre les parelles i la ruptura, quines polítiques s'han dut a terme al llarg dels darrers anys? Doncs precisament en la direcció contraria. La legislació en relació amb el divorci exprés i la nul.la incidència de la mediació familiar en els processos de ruptura, ha convertit el panorama actual en la caiguda en picat de les taxes de nupcialitat ( les noves parelles ja ni es registren com a parelles de fet, sinó que simplement cohabiten). Per tant, observem una debilitació cada cop més gran dels vincles entre les parelles, fet que com hem observat pot ser un factor de risc en la violència de gènere.
No ens agradaria ser alarmistes, però tal com observem les tendències en la societat espanyola (augment del divorci, taxes molt baixes de nupcialitat, augment de les parelles que cohabiten etc), ens temem que els indicadors de violència de gènere cada cop s'aniran assemblant als dels països europeus que actualment tenen les majors taxes. Tant de bo ens equivoquem.
També ens agradaria fer esment, a que la violència de gènere és un tipus de violència que es troba dins de la violència domèstica, observem molt poca atenció mediàtica i de polítiques públiques vers altres tipus de violència domèstica que es produeixen dins les famílies i que van a l'alça, com poden ser la violència de fills cap pares o cap als ancians. Existeix un gran silenci de la violència cap a les persones ancianes
Així doncs podem dir que en l'estudi dels fenomens socials hi ha varies dimensions d'anàlisi, i al ser una ciència social es poden determinar factors que fan que es produeixi el fenomen es pugui produir amb més o menys probabilitat, es poden establir tendències etc.
Per aquest motiu, l'anàlisi de la violència de gènere és un tema de gran complexitat i obert molt al debat, debat que com hem observat sembla que estigui prohibit a la que t'allunyes de la doctrina "oficial" , com hem observat amb la intervenció del Salvador Cardús a Catalunya Radio. Ràpidament van intervenir experts per rectificar-lo, i la cadena es va veure "obligada" l'endemà a convidar a "experts" per matisar les seves paraules.
El cas de la violència de gènere és un dels molts exemples de fenomens socials en els quals si no t'adhereixes a la "doctrina oficial", tot i que les dades et donin la raó, ets apartat i exclòs del debat.
Excelente análisis, muchas gracias por ponerlo aquí.
ResponEliminaGracias por el comentario Alberto, de eso se trata, intentar dar otros puntos vista y análisis a fenómenos sociales que la ideología de género no nos deja ver.
EliminaSaludos.