Ja fa 3 mesos d'aquells atemptats, i el que es certifica dia a dia és que la llibertat d'expressió es defensa fins a les últimes conseqüències, excepte quan la opinió afecta a un col.lectiu: al col.lectiu homosexual, i més concretament a la elit o al lobby homosexual.
És aquí on entren en escena Dolce & Gabbanna, una parella de dissenyadors homosexuals que van fer unes declaracions a la revista Panorama dient bàsicament la seva opinió sobre la família, els ventres de lloguer i els fills nascuts en laboratori. Quin va ser el seu gran pecat? Que van dir coses com aquestes:
"Soy gay, no puedo tener un hijo. Creo que no se puede tener todo en la vida. Y es incluso bonito privarse de algo. La vida tiene un recorrido natural, y hay cosas que no deben ser modificadas. Y una de ellas es la familia”."
i també deien:
“No hemos inventado nosotros la familia. La Sagrada Familia la convirtió en un icono, pero no es una cuestión religiosa o social: un niño cuando nace debe tener un padre y una madre. O al menos debería ser así. No me convencen aquellos que yo llamo los hijos de la química, los niños sintéticos. Úteros de alquiler, casi elegidos por catálogo. Y después ve a explicarles a estos niños quién es la madre. ¿Usted?”, le pregunta Dolce a la entrevistadora, “¿aceptaría ser hija de la química? Procrear tiene que ser un acto de amor. Hoy, ni siquiera los psiquiatras son capaces de afrontar los efectos de experimentación”.
Evidentment les reaccions no es van fer esperar, i Elton John i altres celebrities de Hollywood i de la música van cridar ràpidament al boicot als productes dels dissenyadors italians.
El problema ha sigut que qui ha expressat aquestes opinions no ha estat ni el Rouco Varela, ni cap bisbe, ni cap polític d'ultradreta, sinó que han sigut dos persones declarades fa molt temps públicament homosexuals. En el moment que no es pot atacar al missatger per la seva condició, la crítica és furibunda i del tot irracional. En aquest fet es certifica, que els arguments que exposen Dolce i Gabbana no tenen perquè tenir cap caràcter religiós ni de cap creença, simplement en molts casos està fonamentada científicament i sociològicament.
Ja ha passat en moltes altres ocasions com en el cas de la pasta italiana Barilla, de la qual es va demana també el boicot perquè el seu president es va atrevir a dir que en els seus anuncis de pasta només volia només volia representar la família natural: mare, pare i fills. Es feien articles com "Barilla, la pasta homófoba" .
O recentment es va voler censurar una nadala per "homòfoba" perquè tenia una frase que deia "no seáis moñas" , la qual segons la llei "antihomofobia" els hi podrien caure una multa entre 500 i 10.000 €.
També veient que en l'àmbit acadèmic hi ha certs temes dels quals no es pot fer recerca, com és el cas del Sociòleg Mark Regnerus, de la Universitat de Texas, que es va atrevir a fer un estudi per veure si hi havia impacte en el desenvolupament dels fills criats en parelles homosexuals. Un fet que va provocar fins i tot comunicats de la seva facultat , una cosa totalment inèdita en qualsevol altre estudi.
Aquests són alguns dels molts exemples que han existit recentment, queda evident doncs que existeix i defensem la llibertat d'expressió, excepte quan s'opina d'una manera diferent en el què afecta a la homosexualitat.
Hem arribat a uns límits a la nostra societat que afirmar que el més adient per un fill/a és tenir un pare i una mare és titllat ràpidament d'homofòbia, antiquat, retrògrad entre d'altres. No oblidem que tenir un fill/a NO és un dret, és un fet que sorgeix de l'amor i de la relació directa entre un home i una dona. Els pares NO tenen dret a tenir fills, sinó que són els fills els que SI tenen dret a arribar d'allà on han vingut: de la unió entre un home i una dona, ja sigui a través d'una relació normal i natural o a través del laboratori.
Criticar el que li diuen ara finament "maternitat subrogada" , és també motiu de persecució, d'intolerància i de "retallar drets". Fa gràcia veure sovint a col·lectius tan anticapitalistes defensant un fet que significa l'explotació de la dona en la seva reproducció a canvi d'un intercanvi monetari.
Molts anys d'inoculació d'una ideologia que fins i tot ha fet censurar a persones homosexuals què pensen diferent com és el cas de Dolce i Gabbana.
Sovint ens fan oblidar que les persones homosexuals són persones lliures, les quals pensen de manera molt diferent en diferents àmbits, com és en el cas de la concepció de família. Evidentment als mitjans de comuniació només escoltarem les veus políticament correctes, fent-nos creure que només existeix un pensament únic, també dins del col.lectiu homosexual. De fet, el fenomen en el que els homosexuals pensen diferent ja es denomina "endohomofobia" , homofòbia dins del col.lectiu homosexual.
És curiós veure que només en el cas que s'expressi una opinió diferent a la políticament correcte en relació a la homosexualitat és titllada a la mínima d'homòfobia. Us imagineu que cada vegada que algú opinés sobre el cristians els titlléssim de "cristianofobia"?
Bé doncs , vivim en una època on existeix un totalitarisme "soft" que expulsa de la opinió pública tota opinió que no sigui beneïda per lo políticament correcte.
Estem molt lluny de la famosa cita de Voltaire:
"No estoy de acuerdo con lo que dices, pero defenderé con mi vida tu derecho a expresarlo"
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada