De Hipocresies i Feminismes

En motiu de la celebració del proper Saló Eròtic de Barcelona la organització ha creat un vídeo promocional on es denuncia la suposada hipocresia del nostre país. En aquesta crítica, com no, apareixen els estereotips vinculats a l'església desprenent un tuf cristianofobic que seria inimaginable aplicat a qualsevol altre col.lectiu, tot sigui per promocionar el seu negoci.
 En una cosa tenen raó, existeix una gran hipocresia en la nostra societat pel que fa a la indústria de la pornografia.
Dia sí, dia també, veiem com la societat s'entrega a tot el que sigui la lluita contra la discriminació de la dona, l'anomenada violència de gènere, el tractament de la dona en els mitjans de comunicació, publicitat etc. Tot, excepte contra la indústria de la pornografia. 

La mala política

Sovint tenim la sensació que vivim en un ambient de dictadura del políticament correcte força insuportable. Hi ha temes, en els quals un no pot discrepar ni el més mínim a risc de ser titllat de totes les fòbies existents. Per sort encara tenim espais (de moment) on podem dir la nostra tot i que pugui molestar a certs lobbys i agents de poder. En aquest sentit ens veiem amb la obligació de denunciar i criticar la última directriu del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que acorda les bases d'un nou protocol que obre la reproducció assistida a totes les dones. Per tant, la seguretat social pagaria els tractaments de reproducció assistida a dones sense parella masculina  i a dones sense cap tipus de parella.

Vientres de alquiler o como mercadear con seres humanos

Con la proposición no de ley del partido de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Madrid para que emplace al Gobierno central a regular la llamada "maternidad subrogada" se produjo el debate sobre este fenómeno. Hemos seguido con atención el debate que se inició con el profesor Juan Ramón Rallo y el profesor Francisco José Contreras , podréis encontrar los artículos y réplicas y contra réplicas aquí, aquí y aquí.

Parte del debate se centra en definir que es el liberalismo quién es conservador, o liberal-conservador, quién es liberal de pata negra etc, hecho que puede ser interesante en un debate de corrientes de pensamiento pero que no vamos a entrar en este post. Solo apuntar que es un clásico por parte de ciertos liberales y también progresistas tachar al que piensa distinto a ellos como de "reaccionarios" , "rancios", "carcas", en este caso Juan Ramón Rallo ha estado a la altura.

Bon Nadal sra. Colau

Bon nadal sra. Colau,

Si, bon NADAL, això és el que li desitjaríem  si ens la creuéssim pel carrer.  Per  molt que li sàpiga greu fa 2015 anys que a tot Occident en aquestes dates celebrem un esdeveniment que va canviar el rumb de la humanitat: el naixement de Jesús.

Per molt que no li agradi, la seva data de naixement i la història estan referenciats en funció d’aquest naixement (a.C o d.C) i no en funció del naixement de Karl Marx. 

Per molt que intenti tapar el Nadal com l'esdeveniment del naixement de Jesús amb contes infantils de paissatges d'hivern la tradició cristiana al nostre país ha estat i és la que és.

Per molt que intenti dir-nos què és el què hem de regalar i què no als nostres fills, nosaltres farem cas a les seves il.lusions i no a la seva propaganda de gènere. 

Per molt que vostè intenti celebrar el solstici d'hivern, intenti paganitzar la tradició de nadal, nosaltres continuarem transmetent als nostres fills l'arribada de Jesús. Els no creients continuaran celebrant el nadal ja que és patrimoni de tots, tant de creients com de no creients.

Per molt que vulgui simplificar el nadal amb una festa purament consumista i capitalista (que en molts casos s'ha convertit en això), nosaltres també li ho recordarem quan arribi a l'estiu i es gasti 2.000 euros en un viatge a la Índia o al Marroc. 

Per molt que li sàpiga greu, els valors durant aquests dies no provenen del comunisme, sinó de la tradició cristiana. En aquestes dates els valors que es transmeten de l'arribada de Jesús són els valors de la humilitat, de l'amor, de la família, de la caritat...etc. 

Vostè representa aquesta neoesquerra que renega de la seva tradició i a la mínima li apareixen els tics cristianofóbics. Aquesta neoesquerra que es manifesta ràpidament contra la possible islamofòbia, que saluda el Ramadà però que li fa al.lèrgia el Nadal. 

Aquesta neoesquerra que ha traslladat i ha abandonat la lluita de classes socials cap a la guerra entre sexes i a la destrucció de tot el què faci referència a la tradició cristiana (noms de carrers, festes religioses etc). Ja sabem que és més fàcil destruir que no pas construir.

Sabem que vostè és molt progre i que durant el dia pensa en femení genèric, però si us plau, dediquis a governar i deixi'ns gaudir del nadal en pau.

Atentament,

El Corcó Digital.

Democràcia, Cristiana?

El darrer cap de setmana es va fer la presentació del nou partit escindit d'Unió Democràtica que s'anomena Demòcrates de Catalunya. "Neix Demòcrates de Catalunya" .

Bàsicament l'aparició d'aquest nou partit polític es produeix després de diverses batalles internes amb la direcció d'Unió Democràtica per veure qui es feia amb el partit. Els ara Demòcrates de Catalunya eren el sector independentista d'Unió Democràtica, liderats per Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol. Al perdre la consulta interna de la militància i al ser minoria en el consell de govern del partit no els hi ha quedat més remei que abandonar el partit i constituir-ne un altre.

No és orgull, és ideologia

Darrerament hem tingut  una sobredosis d'enaltiment del col.lectiu LGTBI a partir de l'aprovació per 1 vot en el Tribunal Suprem dels Estats Units a favor de legalitzar el "matrimoni" homosexual a tot el país , i de les rues de l'anomenat orgull gai el 28 de juny.

De seguida el totpoderós Barack Obama ja va sortir fent bandera i apropiant-se d'aquest triomf, així com Hillary Clinton amb 19 piulades a twitter. Obama en va fer 17 piulades  en referència aquest col.lectiu, un fet  inèdit si ho comparem amb l'atenció a altres temes.

De fet és sorprenen veure el president dels EEUU congratulant-se i fent apologia de la llibertat i igualtat als Estats Units. Aquell país on a dia d'avui hi ha estats on s'executa la pena de mort, o on el negoci d'armes produeix tragèdies dia si dia també, o en aquell país on la immigració es tractada casi com la pesta. 
Potser el Tribunal Suprem d'aquest país no troba tan prioritàries aquestes qüestions per certificar la igualtat i llibertat dels ciutadans.

El martiri de la indiferència

El passat dijous sant dia 2 d'abril es va produir un brutal atac terrorista per part de fonamentalistes islàmics a Kenya que es va emportar la vida de 147 estudiants.  La repercussió d'un atemptat terrorista a occident o a altres països és molt diferent. Només cal comparar la mobilització dels líders mundials i la societat en els atemptats al setmanari satíric Charlie Hebdo a França que es va saldar amb 12 morts i la mobilització després de la matança de 147 morts a Kenya. 

Efectivament l'atac terrorista islamista a Kenya es va emportar la vida de 147 estudiants, però van matar tots els estudiants que hi havia? Doncs precisament els estudiants que van matar va ser per professar una religió. Si, la religió cristiana. Així ho relataven al diari la Vanguardia mitjançant el seu corresponsal Xavier Aldecoa:

 "Según un alumno, los milicianos del grupo radical somalí separaron a las víctimas según su religión.“Si eras cristiano, te disparaban allí mismo. Con cada detonación de arma de fuego pensaba que iba amorir”, relató. El jefe de policía keniano, Joseph Boinet,negó ese extremo y aseguró que los islamistas “dispararon indiscriminadamente”en cuanto entraron al campus.Uno de los portavoces de Al Shabab, Sheij Abdiasis Abu Musab, insistió en que todos los estudiantes retenidos dentro del edificio eran cristianos. “Hemos dejado ir a los alumnos musulmanes”, aseguró. La radio oficial de Al Shabab, Al Andalus, también apuntó que “una vez separados los musulmanes, empezó la cruzada”. Se trata de una táctica que la milicia somalí ha repetido en sus ataques de los últimos meses en Kenia. En diciembre del añopasado, asesinaron a los obreros de una cantera que no fueron capaces de rezar versículos del Corán y un mes antes hicieron lo propio con los pasajeros de un autobús en el nordeste del país."

La Vanguardia  4 d'abril del 2015