Bon Nadal sra. Colau

Bon nadal sra. Colau,

Si, bon NADAL, això és el que li desitjaríem  si ens la creuéssim pel carrer.  Per  molt que li sàpiga greu fa 2015 anys que a tot Occident en aquestes dates celebrem un esdeveniment que va canviar el rumb de la humanitat: el naixement de Jesús.

Per molt que no li agradi, la seva data de naixement i la història estan referenciats en funció d’aquest naixement (a.C o d.C) i no en funció del naixement de Karl Marx. 

Per molt que intenti tapar el Nadal com l'esdeveniment del naixement de Jesús amb contes infantils de paissatges d'hivern la tradició cristiana al nostre país ha estat i és la que és.

Per molt que intenti dir-nos què és el què hem de regalar i què no als nostres fills, nosaltres farem cas a les seves il.lusions i no a la seva propaganda de gènere. 

Per molt que vostè intenti celebrar el solstici d'hivern, intenti paganitzar la tradició de nadal, nosaltres continuarem transmetent als nostres fills l'arribada de Jesús. Els no creients continuaran celebrant el nadal ja que és patrimoni de tots, tant de creients com de no creients.

Per molt que vulgui simplificar el nadal amb una festa purament consumista i capitalista (que en molts casos s'ha convertit en això), nosaltres també li ho recordarem quan arribi a l'estiu i es gasti 2.000 euros en un viatge a la Índia o al Marroc. 

Per molt que li sàpiga greu, els valors durant aquests dies no provenen del comunisme, sinó de la tradició cristiana. En aquestes dates els valors que es transmeten de l'arribada de Jesús són els valors de la humilitat, de l'amor, de la família, de la caritat...etc. 

Vostè representa aquesta neoesquerra que renega de la seva tradició i a la mínima li apareixen els tics cristianofóbics. Aquesta neoesquerra que es manifesta ràpidament contra la possible islamofòbia, que saluda el Ramadà però que li fa al.lèrgia el Nadal. 

Aquesta neoesquerra que ha traslladat i ha abandonat la lluita de classes socials cap a la guerra entre sexes i a la destrucció de tot el què faci referència a la tradició cristiana (noms de carrers, festes religioses etc). Ja sabem que és més fàcil destruir que no pas construir.

Sabem que vostè és molt progre i que durant el dia pensa en femení genèric, però si us plau, dediquis a governar i deixi'ns gaudir del nadal en pau.

Atentament,

El Corcó Digital.

Democràcia, Cristiana?

El darrer cap de setmana es va fer la presentació del nou partit escindit d'Unió Democràtica que s'anomena Demòcrates de Catalunya. "Neix Demòcrates de Catalunya" .

Bàsicament l'aparició d'aquest nou partit polític es produeix després de diverses batalles internes amb la direcció d'Unió Democràtica per veure qui es feia amb el partit. Els ara Demòcrates de Catalunya eren el sector independentista d'Unió Democràtica, liderats per Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol. Al perdre la consulta interna de la militància i al ser minoria en el consell de govern del partit no els hi ha quedat més remei que abandonar el partit i constituir-ne un altre.

No és orgull, és ideologia

Darrerament hem tingut  una sobredosis d'enaltiment del col.lectiu LGTBI a partir de l'aprovació per 1 vot en el Tribunal Suprem dels Estats Units a favor de legalitzar el "matrimoni" homosexual a tot el país , i de les rues de l'anomenat orgull gai el 28 de juny.

De seguida el totpoderós Barack Obama ja va sortir fent bandera i apropiant-se d'aquest triomf, així com Hillary Clinton amb 19 piulades a twitter. Obama en va fer 17 piulades  en referència aquest col.lectiu, un fet  inèdit si ho comparem amb l'atenció a altres temes.

De fet és sorprenen veure el president dels EEUU congratulant-se i fent apologia de la llibertat i igualtat als Estats Units. Aquell país on a dia d'avui hi ha estats on s'executa la pena de mort, o on el negoci d'armes produeix tragèdies dia si dia també, o en aquell país on la immigració es tractada casi com la pesta. 
Potser el Tribunal Suprem d'aquest país no troba tan prioritàries aquestes qüestions per certificar la igualtat i llibertat dels ciutadans.

El martiri de la indiferència

El passat dijous sant dia 2 d'abril es va produir un brutal atac terrorista per part de fonamentalistes islàmics a Kenya que es va emportar la vida de 147 estudiants.  La repercussió d'un atemptat terrorista a occident o a altres països és molt diferent. Només cal comparar la mobilització dels líders mundials i la societat en els atemptats al setmanari satíric Charlie Hebdo a França que es va saldar amb 12 morts i la mobilització després de la matança de 147 morts a Kenya. 

Efectivament l'atac terrorista islamista a Kenya es va emportar la vida de 147 estudiants, però van matar tots els estudiants que hi havia? Doncs precisament els estudiants que van matar va ser per professar una religió. Si, la religió cristiana. Així ho relataven al diari la Vanguardia mitjançant el seu corresponsal Xavier Aldecoa:

 "Según un alumno, los milicianos del grupo radical somalí separaron a las víctimas según su religión.“Si eras cristiano, te disparaban allí mismo. Con cada detonación de arma de fuego pensaba que iba amorir”, relató. El jefe de policía keniano, Joseph Boinet,negó ese extremo y aseguró que los islamistas “dispararon indiscriminadamente”en cuanto entraron al campus.Uno de los portavoces de Al Shabab, Sheij Abdiasis Abu Musab, insistió en que todos los estudiantes retenidos dentro del edificio eran cristianos. “Hemos dejado ir a los alumnos musulmanes”, aseguró. La radio oficial de Al Shabab, Al Andalus, también apuntó que “una vez separados los musulmanes, empezó la cruzada”. Se trata de una táctica que la milicia somalí ha repetido en sus ataques de los últimos meses en Kenia. En diciembre del añopasado, asesinaron a los obreros de una cantera que no fueron capaces de rezar versículos del Corán y un mes antes hicieron lo propio con los pasajeros de un autobús en el nordeste del país."

La Vanguardia  4 d'abril del 2015

Je suis Dolce & Gabbana

El passat 7 de gener de 2015 es van produir els atemptats contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, un setmanari caracteritzat per fer burla i sàtira,entre d'altres, de les creences religioses. Posteriorment la comunitat internacional i les xarxes bullien amb l'etiqueta  #JesuisCharlie . Tothom considerava que la llibertat d'expressió era un dret fonamental i inviolable, un actiu que calia preservar per sobre de qualsevol cosa. 
Ja fa 3 mesos d'aquells atemptats, i el que es certifica dia a dia és que la llibertat d'expressió es defensa fins a les últimes conseqüències, excepte quan la opinió afecta a un col.lectiu: al col.lectiu homosexual, i més concretament a la elit o al lobby homosexual. 

La religió a l'escola, l'assignatura prohibida?

Si senyors, la indignació Nacional va aparèixer quan el dimarts 24 de febrer es va publicar al BOE el currículum de la ensenyança de la religió catòlica en les etapes de la educació primària i educació secundària obligatòria.  

Es van despertar totes les ires escoltant els mitjans de comunicació i a la gent dient que tornem enrere, que si això sembla el Franquisme, pobres nens que hauran de resar!!, que això es digne de "Talibans" etc, o sigui el típic debat "plural" el qual ens tenen acostumats tots els mitjans de comunicació, tan públics com privats, quan hi ha algun aspecte que afecta a l'església i a la vida pública.

Abans de tot, ens agradaria aclarir que aquí hi ha 2 debats que són independents: Un és si s'ha d'oferir la religió catòlica a l'escola pública i l'altre és com ha de ser el seu currículum i el què s'ha d'ensenyar. 

Tots els "experts" en currículums de l'assignatura de religió catòlica han posat el crit al cel, evidentment el què els hi molesta no és tant el currículum, com que hi hagi religió catòlica a l'escola.  Si hagués sortit un altre curríciulum l'haguessin criticat igualment.

Jorge Fernandez Diaz, un catòlic a mitja jornada

Jorge Fernandez Diaz, l'actual Ministre de l'Interior és força conegut i ell en fa ostentació del seu catolicisme militant, concretament és supernumerari del Opus Dei. Ell públicament ha sortit en varis mitjans de comunicació explicant la seva conversió al catolicisme, concedeix a la Verge la més alta condecoració policial etc.
Per tant, no s'amaga del seu catolicisme militant. El podem trobar en la seva trajectòria política  criticant (d'una manera nefasta, ja que es pot criticar donant arguments més de pes) aspectes molt importants com ara l'avortament, fent una frase com "El aborto tiene algo que ver con ETA" o també donant la seva opinió sobre les parelles del mateix sexe, de les quals va arribar a dir "El matrimonio homosexual no garantiza la pervivencia de la especie" .
Per tant doncs, ens trobaríem davant del que alguns diuen el "Ministro ultraconservador", "retrogrado", que vol imposar la seva creença als ciutadans etc.

Anàlisi de l'avortament a Espanya (Any 2013)

108.690, no no és el número de la loteria de nadal de l'any, és la xifra d'avortaments provocats produïts l'any 2013 a l'estat espanyol. 

Les xifres les va donar el Ministeri de Sanitat, serveis socials i igualtat mitjançant l'informe "Interrupción Voluntaria del Embarazo Datos definitivos correspondientes al año 2013"  . 

Els mitjans de comunicació van donar la notícia només fixant-se amb el número absolut d'avortaments en relació a l'any anterior, o sigui que l'any 2013 es van produir 3.700 avortaments menys que l'any 2012.  Fins i tot així ho titulava la premsa conservadora com l'ABC.  Val a dir que la xifra d'avortaments any rere any passa sense gaire atenció en els mitjans ni en la opinió pública, és com quan s'anuncia el nombre d'immigrants que han mort intentant arribar al país, una xifra més.