La mala política

Sovint tenim la sensació que vivim en un ambient de dictadura del políticament correcte força insuportable. Hi ha temes, en els quals un no pot discrepar ni el més mínim a risc de ser titllat de totes les fòbies existents. Per sort encara tenim espais (de moment) on podem dir la nostra tot i que pugui molestar a certs lobbys i agents de poder. En aquest sentit ens veiem amb la obligació de denunciar i criticar la última directriu del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que acorda les bases d'un nou protocol que obre la reproducció assistida a totes les dones. Per tant, la seguretat social pagaria els tractaments de reproducció assistida a dones sense parella masculina  i a dones sense cap tipus de parella.

El Conseller de Salut Toni Comín el passat divendres 8 de juliol va presentar aquestes bases del nou protocol de reproducció assistida, del qual en deia que "decisions com aquesta són les que donen sentit a la política", sobretot decisions que no constaven en el programa electoral en el qual es va presentar a les eleccions. 

Aquesta directriu s'emmarca amb el que nosaltres denominem una mala política. Com a política entenem aquella que es regeix en la seva aplicació mitjançant polítiques públiques que responguin sobretot al bé comú. Unes polítiques que sobretot en situació de crisi econòmica i de retallades, moltes d'elles en l'àmbit de la sanitat, destriïn el gra de la palla, del que és essencial del que és superflu, del que es bo i desitjable del que no ho és. La mala política per tant, és tota aquella que no compleix aquests requisits.

Aquesta nova directriu encaixa perfectament amb el que anomenem l'era "d'ampliació de drets". Qualsevol cosa que es desitgi pot esdevenir un nou dret, només cal que darrera hi hagi els lobbys i grups de pressió corresponents per tal de fer-ho realitat. Aquest fet és presentat a l'opinió pública com aconseguir una mesura antidiscriminatòria i ja ho tenim tot llest. De fet, no és intranscendent que la nova directriu s'hagi presentat amb tota la presencia de lobbys gays i feministes tal i com diu el comunicat: "L'elaboració i aplicació d'aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col·lectius i agents socials i polítics"

Fa temps que s'ha establert el fet que tenir un fill és un dret, independentment de les circumstàncies i negar-ho és una mesura discriminitatòria. 

Els serveis sanitaris haurien de vetllar per la salut dels ciutadans i en el cas que ens ocupa tractar la fertilitat de parelles que un dels dos progenitors té un problema de fertilitat. El que és un greu perjudici per a tota la ciutadania és el fet que el cost d'una decisió individual, optar per tenir una parella femenina o optar per no tenir parella masculina, recaigui sobre tots. Si una dona opta lliurement per aquest camí ha de ser conscient que la seva decisió té unes conseqüències, entre elles el fet de no poder tenir fills naturalment. Per tant, és una decisió injusta que recaigui el cost d'una decisió individual sobre tota la ciutadania.

Un altre fet que demostra que és una mala política, és el fet que amb aquesta decisió, els poders públics consideren un fet intranscendent i inclús subvencionable que un fill no tingui pare, (de fet amb els criteris d'adopció ja ho era). Un greu prejudici per als fills , subvencionat per tots nosaltres.

Per altra banda si  subvencionem la reproducció assistida a les dones que no volen tenir relacions amb un home, per què hem de negar el dret a un home solter o a un home amb parella masculina a tenir descendència? Estem dient que estem discriminant també als homes solters i homosexuals? 

Tot plegat un desgabell que ens porta a una perillosa pendent relliscosa que no sabem on pot acabar. De fet a Catalunya estem vivint en una situació esquizofrènica en que per una banda retallem en sanitat, subvencionem l'avortament i subvencionem la reproducció assistida a dones que són fèrtils.

Com diria Arturo Graf  "La política és massa sovint l'art de trair els interessos reals i legítims, i de crear altres imaginaris i injustos."