Social Icons

Síguenos en Twitter Siguenos por RSS

dimecres, 10 de setembre del 2014

I si parlem de Natalitat?

Podemos, Guanyem, Procés Constituent,Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya els Verds, Izquierda Unida, Convergència i Unió , Partit Popular , Partit Socialista Obrero Español i Partit dels Socialistes de Catalunya, Unión Progreso y Democracia, Movimiento Ciudadano i Ciutadans, Partit Nacionalista Basc, etc.



Què tenen en comú tots aquests partits/plataformes polítiques?


Unes són noves plataformes polítiques i partits polítics nascuts darrerament, altres són partits polítics ja sobradament consolidats des de fa més de 30 anys amb experiència de govern. Però el que tenen en comú tots plegats, és que cap d'ells té el mínim interès en tractar un dels problemes més greus que tenim de cara a un futur no tan llunyà: El de la baixa natalitat en el nostre país  i  en el conjunt d’Europa.

Aquesta afirmació m’ha sorgit de la reflexió i anàlisi després
d’haver llegit el darrer informe “La Evolución de la família en España 2014” del Insituto de Política Familiar i consultar tots els manifestos i programes polítics de les formacions abans esmentades i d’analitzar en perspectiva històrica quines polítiques han dut a terme els partits de govern en aquesta matèria.

El resultat és que per les noves plataformes i partits polítics que emergeixen, en cap d’ells es tracta ni es menciona el tema. Per altra banda, els partits polítics “tradicionals” ja han demostrat fefaentment quin és el seu interès, com podem veure en el següent gràfic en relació al % de PIB destinat a la família per països. Espanya a la cua:




Des d'instàncies superiors Europees tampoc fan gestos que no fomenten avançar en aquesta matèria precisament. Recentment s'ha publicat que la UE ha refusat augmentar el permís de maternitat a les 20 setmanes per a tots els estats membres tal i com ja ho van fer l'any 2010

Així doncs, com hem pogut observar qualsevol plataforma o partit polític, ja sigui de dretes, d'esquerres, d'extrema esquerra, de centre, de centre-dreta de centre esquerra, socialdemòcrates no consideren aquesta acció política (el foment de la natalitat) com a prioritària ni important. 


Però , quin problema hi ha si hi ha una baixa natalitat? Si ja som molta població.
Perquè han de néixer nous fills/es en aquest món si estem en plena crisi amb casi una quarta part de la població activa en atur, si no podré donar als fills tot el que necessiten, quin futur els hi espera...

Sí, aquest és el discurs i el marc mental de la societat avui en dia, sembla mentida que les teories malthusianes hagin ressuscitat , sobretot quan està més que empíricament demostrat que van fallar en totes les seves prediccions.

Hi ha una lluita interna de les parelles i especialment en les dones, en contraposar el desig natural, innat i biològic de reproduir-nos educar i transmetre els nostres gens a les generacions futures, amb el factor social, econòmic i cultural que frena aquest desig.

L'evolució de la natalitat ha estat estudiada per la demografia analitzant les diferents fases de la transició demogràfica  , però m'atreviria a dir que estem davant d'un aprofundiment de la ultima fase demogràfica, on caminem cap a un escenari que mai s'havia donat en anterioritat.

A mode de resum algunes de les característiques de l'etapa demogràfica que estem patint serien les següents:
  • Nivell de fecunditat inferior al nivell de reemplaçament (2, 1 per dona)
  • Allargament en l'etapa prèvia a la formació de la família (matrimoni) 
  • Postergació del primer fill 
  • Expansió de les unions no matrimonials (parelles de fet) 
  • Expansió dels naixements fora del matrimoni 
  • Increment molt elevat de les ruptures matrimonials (separació i divorci) 
  • Diversificació i deconstrucció de l'estructura familiar i del model familiar natural.
  • Ús generalitzat dels mètodes anticonceptius abans de la maternitat -a la primera transició demogràfica l'anticoncepció s'utilitzava després del naixement dels primers fills. 
Les conseqüències d'aquesta tendència a la baixa natalitat ha estat profundament analitzada per varis experts, però molt poc presa en consideració des de l'acció política i col·lectiva. El fet que la tendència d'aquesta baixa natalitat per exemple porti  a una futura possible fallida de l'estat del benestar a través de les seves pensions, no ha fet reaccionar ni a la societat ni als actors polítics.

Darrerament ens omplim la boca de paraules com "valors" o "solidaritat", però no hi ha res més solidari que garantir el futur als nostres fills i a les futures generacions. Amb aquesta tendència de natalitat, ens encaminem a deixar un deute monstruós que hauran de fer front els joves del futur mitjançant a una pressió impositiva que pot ser insuportable, i unes pensions que difícilment seran de subsistència per als avis del futur.

Un dels llibres molt recomanable sobre el tema és "El retorn a la responsabilitat" en català o "El fin del Bienestar" en castellà de Josep Miró Ardèvol.

M'agradaria centrar-me en assenyalar breument alguns dels factors i fenomens, que fomenten aquesta davallada de la natalitat, sobretot des del punt de vista cultural i social, no entrarem a analitzar com a factor la manca d'ajuts econòmics i de polítiques socials en aquesta matèria. Si voleu més informació de l'escandalosa manca d'ajuts econòmics i de polítiques socials a Espanya a les famílies amb fills podeu consultar l'informe de l'evolució de la familia a Espanya l'any 2014 del Institut de  Política familiar.

Un dels factors de la davallada important de la natalitat , és la devaluació que s'ha produït de la figura del matrimoni. Aquesta devaluació s'ha produït fruit de l'aparició de "noves formes de  família" , aparició de la legislació del divorci exprés  i de la nova re-definició del concepte matrimoni a través de la introducció del matrimoni de persones del mateix sexe.


Està empíricament demostrat, que en l'hàbitat on es produeix una taxa de natalitat més propicia és en parelles heterosexuals lligades amb vincle matrimonial estable. Tot i que és cert que  hi ha hagut una davallada de la natalitat en parelles heterosexuals casades fruit de l'endarreriment de la decisió de tenir el primer fill.



Per tant doncs, si donem el mateix valor i  inclús fomentem, i mostrem a la societat com les "diferents formes de família" són més febles, modernes, lliures i desitjables que la família "tradicional",antiga i opressora , serà lògic que difícilment aquesta tendència es modifiqui a l'alça.


Un dels fenomens socials que també ha influït i està influint de manera força important en aquesta tendència de la davallada de la natalitat, és el fenomen de l'avortament. És especialment paradigmàtic com Espanya és un   dels països europeus on més va créixer el nombre d'avortaments des de l'any 1990 i el número d'avortaments que es practiquen a Espanya ja triplica el creixement vegetatiu , un autèntic desastre. 







Tot sembla tant clar a través de les dades, i tant explícit que 

sembla mentida que  ni la societat, ni els mitjans de comunicació ni els actors polítics se'n facin el mínim ressò ni cap acció política  per intentar remuntar aquest escenari que es preveu molt complicat de cara el futur.

Ja sabem que la classe política (esquerres, dretes, tots) només s'interessen pels fenomens i els problemes a 4 anys vista. Polítiques de curta volada i totalment insolidàries amb les generacions futures.

Per tant doncs, ja que està de moda el concepte "sostenibilitat", aquesta no l'aconseguirem si no es té en compte el punta de vista demogràfic pel què fa a la natalitat, però no pas per reduir-la sinó per incrementar-la.

Si us interessa un anàlisi de les conseqüències d'aquest nous comportaments i fenomens , a part de la evident disminució de la davallada de la natalitat, recomano el llibre "La Gran ruptura" de F. Fukuyama  en  relació a la societat Nord Americana.












Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

 
Blogger Templates